La masacre de Carandiru 1992

Ahir vaig veure la pel·licula “Carandiru”, una mostra interessant de cine presidiari, on es reflecteixen, tot i que des d’un discurs cinematogràfic que sovint ratlla la comicitat (si és que en podem fer broma d’això?), les crues condicions de vida dins la major presó de tot Sud Amèrica: Carandiru.

Basada en la novel·la “Carandiru” de Drauzio Varella (el doctor que passa visita en el film), sobre els fets reals ocorreguts el 1992, la pel·lícula mostra a través del fil conductor d’un doctor que passa visita a la presó, l’infern social de la megàpoli Sao Paulo: ionquis, infectats per la sida, milers de presos desesperats, concentrats entre quatre parets com rates. Es troben aglomerats dins Carandiru, que sobrepassa la seva població reclusa amb escreix.

Els fets narrats van succeïr l’octubre de 1992, quan esclatà un conflicte dins el penal i ràpidament s’encengué la metxa que estengué el motí dins Carandiru. Les justifciades demandes dels presos referents a millores dins la presó, l’adequació a la capacitat real i les pèssimes condicions de vida dels interns, no foren escoltades, però si respostes amb la sanguinària repressió dels efectius de la policia militar brasilenya que va assassinar dins les cel·les 111 interns, deixant-ne molts altres de ferits. Aquesta era la manera que trobà el govern brasiler per fer front a la massificació de les presons del seu país: l’extermini.

Així nasqué la massacre de Carandiru que va commocionar la ciutat de Sao Paulo i el Brasil, però que encara és hora que algú sigui jutjat per aquests fets. Un any després el grup brasiler Sepultura va treure el disc “Chaos A.D.”, on incloïen la peça Manifest, que recordava aquests fets tant deplorables contra els drets humans. Aquí trobareu el tema Manifest amb la lletra, i alguns enllaços sobre els fets de Carandiru.

“Manifest”

Friday, October 2nd, 1992

Chaos has descended in “Carandiru”, the biggest penitentiry complex in South America

Over a hundred inmates dead and hundreds injured on the massacre
The police arrived with helicopters and over two hundred armed forces

They took the jailblock called “Pavilhao Nove” and opened fire on the inmates in a holocaust, method of annihilation.

The government of the city of Sao Paulo cannot control the brutality of its police

Holocaust, Body piles
Confrontation, Mutilation
Discipline, Ignorance
Conflagration, Torture

Over eighty percent of the inmates were not sentenced yet. The bodies were filled with bullets and bites from the police dogs.

The police try to hide the massacre saying there were only eight deaths
The violence of Brasilian cops is very well known outside of Brasil.

This kind of extermination is a method that they use to get rid of the

overpopulation in the jails

The violence of the cops left the whole pavillion destroyed after the
rebellion

“Pavilhao Nove” (Pavilhao 9)

Enllaços:

Masacre de Carandirú totalmente impune-Rebelion.org

IMDB-Carandiru: fitxa tècnica

Notícia O Globo 2009

Fotos de l’assalt policial al complex Carandiru: octubre 1992

Recull de premsa sobre el Fòrum 2004

View this document on Scribd

Decàleg contra la crisi

Des de la Xarxa d’Economia Solidària han editat aquest Decàleg contra la crisi que pot donar-nos arguments davant els especuladors i la “crisi” que ens volen vendre.

A cas la majoria de la humanitat no viu en crisi permanent?

Per a més informació sobre accions, iniciatives contra la crisi podeu entrar al

Col·lectiu Crisi

Retalls de barri

En aquesta secció trobareu imatges de Poblenou sense context però que ens poden ser molt familiars a tots els poblenovins i poblenovines. Perquè? Doncs perquè aquestes imatges estan al nostre subconscient col·lectiu. Segur que les recordeu!

Dire Straits

Avui toca escoltar un dels grans de l’escena musical anglesa sobretot dels 80 dècada en que van cultivar els grans èxits de la seva carrera. De tota manera jo em quedo amb alguna cançó de les clàssiques però especialment amb les del disc “On every street”, que conté grans peces.

Sigui com sigui formen part de la meva banda sonora vital ja que des que tinc ús de raó que sento Dire Straits. Tot un plaer! Espero que lu disfruteu.

Down to the waterline

How long

Ticket to heaven

Calling Elvis

Portobello Belle

Enllaços:

Dire Straits a Wikipèdia

Markknofler.com

Cròniques d’Icària (i III)

La veritable Icària: Industrias Foret

Jo em pregunto: Què en queda de la nostra Icària? No es tracta d’una pregunta retòrica. Cadascú de nosaltres hauria de qüestionar-se on és la seva Icària. Cada metre que regalem a la “modernitat”, el perd la nostra utopia, el nostre projecte com a barri popular. Cada nou esvoranc és un triomf del sistema que ataca allò que cadascú de nosaltres lliga a unes experiències, vivències, etc. el que en diríem identitat. Però no només perdem edificis, o pedres o xemeneies, sinó que amb cada enderroc claudiquem una mica més, i desapareixem una mica més.

La veritable Icària: Escofet

Pot ben bé ser que d’aquí un temps no quedi ni rastre d’aquest barri anomenat Taulat, que tot hagi estat un interval de quasi dos-cents en què res no ha passat. Comptat i debatut, un cop el sistema ha exprimit durant dècades les plusvàlues lligades al treball industrial, ara toca escórrer les plusvàlues lligades al preu del sòl, i donar-nos la última estocada. En aquest “genocidi” millor no deixar rastre del pecat, per si de cas ens recordem del que hem estat, i el que volem ser.

Faran neteja dels nostres carrers estrets, fàbriques, habitatges centenaris, plantes baixes que no rendeixen prou, tallers i tallerets dedicats a la petita indústria, etc.  però, permetrem que també facin neteja del que som? És un perill que hem d’assumir, però que jo personalment no subscric.

<<<el 22@ ens roba Poblenou>>>

L'esvoranc avança pel carrer Taulat




Enderroc innecessari a Taulat amb Sant Francesc


mesón Pueblonuevo

Michael

imatge extreta de la pàgina web de Motown

Sobren les paraules:

BEAT IT!

BILLIE JEAN

SMOOTH CRIMINAL

Enllaç a la discogràfica dels Jackson Five, la Motown de Detroit la “ciutat del motor”:

La lluita armada de pintura: artistes urbans, lluitadors socials

Per sort, diria jo, a Poblenou encara queden artistes que es creuen la seva tasca i la viuen no només com un mitjà de vida sinó també com un mitjà de lluita i transformació social, i de creació d’alternatives.

Per això després de fer un tomb pel barri carregat amb càmera fotogràfica és interessant de compartir aquestes imatges de la obra d’aquests artistes anònims en molts casos i efímers en massa casos, que són pura creació i que a més posen una mica de color a les nostres vides tirant a grises. Només cal que passegeu pels vostres carrers amb la mirada posada en els colors de l’art urbà. És una experiència increïble. Gràcies a tots ells.

Enllaços artistes urbans:

Cultura de Base

Arte bastardo

Cròniques d’Icària (II)

Icària utòpica

Juntament amb la placeta Prim, Perelló, Fernando Poo, Sant Francesc, Taulat, Jonquera, Topete…són les restes de la nostra Icària, aquell poble que va néixer entre plors de suburbi i en la més absoluta misèria, i que aspirà un cert temps a ser un model nou de societat. O almenys així ho cregueren aquells primers icarians, socialistes utòpics que, conta la llegenda s’instal·laren en algun indret del barri del Taulat per intentar la utopia d’inicis del XIX. Socialistes utòpics foren Cerdà amb el seu, posteriorment prostituït, Pla Cerdà per l’Eixample, o Monturiol, amb el seu malaguanyat submarí Ictíneo I.

Si proseguim pel carrer Taulat arribarà un punt on ja no tindrà sentit continuar, senzillament perquè ja no hi haurà cap carrer Taulat per on caminar-hi sinó un immens esvoranc, un buit, descampat que presagia futures especulacions, hotels o…El contrast és brutal, el no-res es menja el carrer Taulat. Si ens aturem prop de la buidor, en aquest cas concret, al carrer Taulat cantonada abisme, percebrem el contrast dels habitatges centenaris amb el que ha de venir.

La “modernitat” i el que fa nosa

Veurem unes aceres nues on encara podrem intuïr el carrer de la Jonquera que temps ençà menava al pas a nivell. Si emprenem aquest carrer fantasma l’espectacle serà més patètic: un altre forat on, amb sort, intuïrem l’Arenal de Llevant i més enllà, la fàbrica dels tànnics. Aleshores podrem malauradament constatar que cada dia que passa la “modernitat” avança inexorable cap al que és (o era) el nostre barri. Podrem asimilar-ho a una taca d’oli: cada vegada ens queda menys barri. O podríem mirar l’edifici de planta baixa que encara queda dempeus al costat del buit, insultat i atacat per l’excavadora, i dir-nos: “no aquest no el tiraran, perquè…i cercar qualsevol excusa improvisada.

La Teixidora es queda a POBLENOU!

Fent balanç d’un any d’ocupació

CARTELL DESALLOTJAMENT CAUTELAR

Des del desallotjament titànic de més de 5 hores del passat gener, al Poblenou es trobava a faltar l’energia i bones idees dels joves de la Teixidora, que durant més d’un any van estar teixint alternatives creïbles, fresques i imaginatives al sistema, oferint al barri tallers de tota mena, vetllades, sopars, xerrades, teatre, intercanvis de roba, el grup anti-mobing, un servidor per compartir arxius, música, i un llarg etc. d’accions que van fer que de seguida es guanyessin complicitats i compromís de molts poblenovins i poblenovines.

I això sense mencionar el treball de neteja, decoració, i reanimació dels antics locals dels federals, que duien (per vergonya dels propietaris) més de 30 anys en pur estat d’abandó.

Ahir es va recuperar la Teixidora

Des de les 6 de la tarda joves i més joves vam anar concentrant-nos davant de l’immoble per donar suport des del carrer als joves que es trobaven al balcó dels locals. Un cop reunits entre 50 o 60 persones, s’inicià una marxà per una Rambla del Poblenou plena de ramblejants vespertins, sota el lema “Oposant resistències“. A l’alçada del Tio Che es girà cap a Joncar per prendre Marià Aguiló fins la Teixidora. Durant el recorregut es van repartir fulls informatius als veïns i veïnes i es van fer crits de suport a la Teixidora i contra la crisi capitalista. Un cop arribats a l’espai en vies d’alliberament, es va llegir el manifest de l’acció i la concentració va proseguir en ambient distès i amenitzat pels sons d’un violí espontani.

Quan es fa fosc arriben les forces de Sauron

Al vespre van fer acte de presència furgonetes policials dels Mossos, això sí la majoria amb uniforme d’estiu. Cap a les 22:30 veïns i veïnes es concentraven al carrer Pallars en suport als joves de la Teixidora i des dels balcons de Marià Aguiló es proferien crits contra la policia i a favor dels joves.

Sembla ser que el jutge ha arxivat el cas per lo penal, de manera que el propietari només pot prosseguir el pols contra la Teixidora per lo civil. Després que l’advocat dels joves conversés llargament amb els Mossos, i d’anades i vingudes dels agents, finalment aquests pujaren a les fugonetes i marxaren de Marià Aguiló. L’alegria esclatà i tots vam córrer sota el balcó des d’on es destapà una ampolla de cava per celebrar-ho.

Al cap d’uns minuts una família del mateix tram de carrer va oferir als concentrats una caixa de cava que va ser destapada a l’acte. Es dóna el cas que aquesta família serà desnonada en breu del seu actual habitatge, fet del que es informar allà mateix. Un aplaudiment espontani de suport va ressonar just després.

De moment (i esperem que llargament) la Teixidora es queda a Poblenou!!!!

Enllaços:

CSOA – La Teixidora

Article a la La Haine sobre la reocupació

Post a Poblenou.org

Galeria de fotografies

CARTELL DESALLOTJAMENT CAUTELAR