La masacre de Carandiru 1992

Ahir vaig veure la pel·licula “Carandiru”, una mostra interessant de cine presidiari, on es reflecteixen, tot i que des d’un discurs cinematogràfic que sovint ratlla la comicitat (si és que en podem fer broma d’això?), les crues condicions de vida dins la major presó de tot Sud Amèrica: Carandiru.

Basada en la novel·la “Carandiru” de Drauzio Varella (el doctor que passa visita en el film), sobre els fets reals ocorreguts el 1992, la pel·lícula mostra a través del fil conductor d’un doctor que passa visita a la presó, l’infern social de la megàpoli Sao Paulo: ionquis, infectats per la sida, milers de presos desesperats, concentrats entre quatre parets com rates. Es troben aglomerats dins Carandiru, que sobrepassa la seva població reclusa amb escreix.

Els fets narrats van succeïr l’octubre de 1992, quan esclatà un conflicte dins el penal i ràpidament s’encengué la metxa que estengué el motí dins Carandiru. Les justifciades demandes dels presos referents a millores dins la presó, l’adequació a la capacitat real i les pèssimes condicions de vida dels interns, no foren escoltades, però si respostes amb la sanguinària repressió dels efectius de la policia militar brasilenya que va assassinar dins les cel·les 111 interns, deixant-ne molts altres de ferits. Aquesta era la manera que trobà el govern brasiler per fer front a la massificació de les presons del seu país: l’extermini.

Així nasqué la massacre de Carandiru que va commocionar la ciutat de Sao Paulo i el Brasil, però que encara és hora que algú sigui jutjat per aquests fets. Un any després el grup brasiler Sepultura va treure el disc “Chaos A.D.”, on incloïen la peça Manifest, que recordava aquests fets tant deplorables contra els drets humans. Aquí trobareu el tema Manifest amb la lletra, i alguns enllaços sobre els fets de Carandiru.

“Manifest”

Friday, October 2nd, 1992

Chaos has descended in “Carandiru”, the biggest penitentiry complex in South America

Over a hundred inmates dead and hundreds injured on the massacre
The police arrived with helicopters and over two hundred armed forces

They took the jailblock called “Pavilhao Nove” and opened fire on the inmates in a holocaust, method of annihilation.

The government of the city of Sao Paulo cannot control the brutality of its police

Holocaust, Body piles
Confrontation, Mutilation
Discipline, Ignorance
Conflagration, Torture

Over eighty percent of the inmates were not sentenced yet. The bodies were filled with bullets and bites from the police dogs.

The police try to hide the massacre saying there were only eight deaths
The violence of Brasilian cops is very well known outside of Brasil.

This kind of extermination is a method that they use to get rid of the

overpopulation in the jails

The violence of the cops left the whole pavillion destroyed after the
rebellion

“Pavilhao Nove” (Pavilhao 9)

Enllaços:

Masacre de Carandirú totalmente impune-Rebelion.org

IMDB-Carandiru: fitxa tècnica

Notícia O Globo 2009

Fotos de l’assalt policial al complex Carandiru: octubre 1992

Recull de premsa sobre el Fòrum 2004

View this document on Scribd

Decàleg contra la crisi

Des de la Xarxa d’Economia Solidària han editat aquest Decàleg contra la crisi que pot donar-nos arguments davant els especuladors i la “crisi” que ens volen vendre.

A cas la majoria de la humanitat no viu en crisi permanent?

Per a més informació sobre accions, iniciatives contra la crisi podeu entrar al

Col·lectiu Crisi

Retalls de barri

En aquesta secció trobareu imatges de Poblenou sense context però que ens poden ser molt familiars a tots els poblenovins i poblenovines. Perquè? Doncs perquè aquestes imatges estan al nostre subconscient col·lectiu. Segur que les recordeu!

Dire Straits

Avui toca escoltar un dels grans de l’escena musical anglesa sobretot dels 80 dècada en que van cultivar els grans èxits de la seva carrera. De tota manera jo em quedo amb alguna cançó de les clàssiques però especialment amb les del disc “On every street”, que conté grans peces.

Sigui com sigui formen part de la meva banda sonora vital ja que des que tinc ús de raó que sento Dire Straits. Tot un plaer! Espero que lu disfruteu.

Down to the waterline

How long

Ticket to heaven

Calling Elvis

Portobello Belle

Enllaços:

Dire Straits a Wikipèdia

Markknofler.com

Cròniques d’Icària (i III)

La veritable Icària: Industrias Foret

Jo em pregunto: Què en queda de la nostra Icària? No es tracta d’una pregunta retòrica. Cadascú de nosaltres hauria de qüestionar-se on és la seva Icària. Cada metre que regalem a la “modernitat”, el perd la nostra utopia, el nostre projecte com a barri popular. Cada nou esvoranc és un triomf del sistema que ataca allò que cadascú de nosaltres lliga a unes experiències, vivències, etc. el que en diríem identitat. Però no només perdem edificis, o pedres o xemeneies, sinó que amb cada enderroc claudiquem una mica més, i desapareixem una mica més.

La veritable Icària: Escofet

Pot ben bé ser que d’aquí un temps no quedi ni rastre d’aquest barri anomenat Taulat, que tot hagi estat un interval de quasi dos-cents en què res no ha passat. Comptat i debatut, un cop el sistema ha exprimit durant dècades les plusvàlues lligades al treball industrial, ara toca escórrer les plusvàlues lligades al preu del sòl, i donar-nos la última estocada. En aquest “genocidi” millor no deixar rastre del pecat, per si de cas ens recordem del que hem estat, i el que volem ser.

Faran neteja dels nostres carrers estrets, fàbriques, habitatges centenaris, plantes baixes que no rendeixen prou, tallers i tallerets dedicats a la petita indústria, etc.  però, permetrem que també facin neteja del que som? És un perill que hem d’assumir, però que jo personalment no subscric.

<<<el 22@ ens roba Poblenou>>>

L'esvoranc avança pel carrer Taulat




Enderroc innecessari a Taulat amb Sant Francesc


mesón Pueblonuevo

Michael

imatge extreta de la pàgina web de Motown

Sobren les paraules:

BEAT IT!

BILLIE JEAN

SMOOTH CRIMINAL

Enllaç a la discogràfica dels Jackson Five, la Motown de Detroit la “ciutat del motor”: